Els crits són de festa i els cants són d’amor

A Sant Andreu de Palomar, la Unió Esportiva Sant Andreu és molt més que un club de futbol. Fundada el 1909 i profundament arrelada a la història obrera i popular del barri, la UESA s’ha convertit en un símbol de pertinença col·lectiva, resistència cultural i reivindicació política. Les seves graderies són un espai de trobada on conviuen la passió esportiva, l’antifeixisme, el catalanisme popular i les lluites veïnals.

A partir d’una recerca etnogràfica desenvolupada durant dues temporades, María Zoila Tapia González s’endinsa en l’univers del Narcís Sala, les penyes d’aficionats, els bars, els carrers i les places de Sant Andreu per explorar com el futbol contribueix a construir identitats, transmetre memòries i teixir vincles socials. Però també per examinar-ne les contradiccions: les masculinitats que dominen les graderies, les transformacions impulsades pel feminisme, les tensions entre festa i violència i els conflictes que travessen un barri amenaçat per la gentrificació.

Amb pròleg de l’antropòleg Manuel Delgado i epílegs de veus vinculades a l’afició i al club, Els crits són de festa i els cants són d’amor reivindica el futbol popular com una expressió de la cultura de les classes subalternes i com un espai de resistència davant la mercantilització de l’esport i de la ciutat.

Una història sobre el futbol, però sobretot sobre la classe, el territori, la memòria i el dret a continuar sent un barri.